Finish al Finish

A aquest si que l’hi tenia posat l’ull des de fa temps. I és que porten anys i panys matxacant a l’audiència amb el seu horrorós “experto del lavavajillas” i amb fins a 3 insercions en un mateix bloc publicitari i diverses variants, que si l’enginyer, el fabricant de vaixelles, l’amo del restaurant... i tots ells amb aquest senyor del bigoti que sempre s’esgarrifa amb la mala olor de tots els potets plens de merda que ens volen fer creure que circula per les canonades dels nostres rentavaixelles.

N’hi ha un altre encara pitjor. El de la dona que s’enfada amb l’aparell perquè no asseca prou les copes i, quan li expliquen que ha de fer servir la marca de marres, acaba abraçant la màquina i demanant-li perdó, commoguda. És guapa la noia, però fa un paper de tonta de remate.

O aquell altre, en versió masculina, de l’home que treu la seva gerra de cervesa neta i radiant de l’aparell amb cara d’embobat. Home = cervesa. Es pot ser més bàsic?

Per no mencionar el del drac que ataca les vaixelles. Aquest ja frega l’infantilisme. No ho sabíeu que hi ha un drac que es dedica a empolsinar els vostres gots amb el seu alè? Doncs ara ja ho sabeu, aneu amb compte. La primera vegada que el vaig veure, ilús de mi, em pensava que era un anunci de Bacardi.

Fa uns mesos va haver-hi un canvi d’estratègia amb una nova línea d’anuncis absolutament diferents i imaginatius: plats flotants, imatges acolorides de tons vius, angles canviants i sorprenents i sobretot, sense merda.. Vaig pensar que potser hauríen abandonat l’enfoc anterior.. però em vaig equivocar. Van durar quatre dies i van tornar a l’experto i a sobre, més recentment han creat la figura de la... sic, EXPERTA! Horror de los horrores!! Això si que és imaginació! A Benquiser duen tenir un geni de la publicitat. No falla el format, falla el presentador.

Així que mentre no li donin el finish al geni, ens tocarà seguir tragant imatges de potets i canonades plens de merda greixosa. Jo per si de cas sempre mutejo els anuncis, al menys no sento les bajanades que diuen.
 

Adjunto dos exemples dels anuncis. L’horrorós i el guay, que ja no fan.

Voltadol Forte: Treu el dolor i també el sentit del ridícul

Per norma general es diu que els anuncis amb animals criden més l’atenció i són més efectius, i segurament deu ser veritat. Malauradament, en aquest cas hi he trobat massa elements desafortunats com per no dedicar-li una entrada, i és que per començar han agafat un gat tan lleig com la mateixa senyora. Una senyora que se suposa que té dolor articular, però que té tanta energia com per penjar la pilota dels seus nets ( que la gràcia que els hi deu fer ), ballar desenfrenadament i aguantar el tub de crema de la manera més rara que he vist mai ( per no tapar la marca ) i tot amb un somriure, que la fa semblar una ximple.

De tots els elements anteriors, el que m’ha cridat més l’atenció és l’escena del ball. Els creadors de l’anunci, per fer-la destacar més a la imatge, l’han situat al mig de la pista i han desplaçat la resta de ballarins a una certa distància. L’efecte però crea distància emocional i la desmesurada energia i alegria que ella mostra dóna la sensació que no és compartida. És com el típic passat de voltes d’una festa que tothom esquiva.

El resultat final és que cada vegada que veig l’anunci tinc la sensació ( i pels comentaris que he trobat, no sóc l'únic ) que la dona fa el ridícul, i això no sé si és ben bé el que la marca Voltadol esperava. O potser és que la crema també té efectes a nivell neuronal, i provoca subidons, qui sap...

 

Almirón Advance: Si us plau no esclafeu els nens!

Pel nom del producte podria ser ben bé un anunci de menjar de gos.

"Almirón Advance con Pronutra+" és tan neutre com significatiu, però la repetició d'escenes maternals i mirades inocents ens indica que no, que estem assistint a un anunci de menjar per a nadons, en tota regla.

Deixaré estar per avui l'incís en el ja més que vist cientifisme, tot i que m'esgarrifa especialment la imatge de la mare quadriculada amb el nen a la pantalla de l'ordinador de només el segon 00:10 de l'anunci.

El que em fa tronxar de riure - i seure a fer aquesta entrada - és la imatge final, on despres de tant de boculisme i escenes tendres, van i al segon 00:24..

Esclafen l'infant amb el seu producte!!

=:-/

El Banc Sabadell i el seu canvi inquietant

Sembla que aquest Banc tant nostrat ha abandonat l’anterior línea de publicitat basada en els valors per passar a atacar la jugular de les emocions, amb un nou anunci que es podria qualificar, com a mínim, de inquietant.

L’anunci manté la sobrietat del blanc i negre, però aquesta vegada ens parla de processos d’adaptació, migracions i la supervivència de les espècies, fent incís en la importància del canvi. L’accent és “lleugerrament extrangerr” ( ja se sap que els experts sempre són de fora, potser del país de la Merrkel ).

Les imatges que l’acompanyen no tenen pèrdua. Animals en ambients gelats, àrids i desèrtics tots ells quiets, immòbils, amb ferides.. en definitiva, morts. El missatge és clar, però s’ha de descodificar, i diu el següent: Si no canvies, moriràs. Uf!

No tinc res a dir sobre l’aspecte tècnic. Tampoc no es pot dir que no tingui impacte, perquè el té. Però m’atreviria a dir que l’anunci no rendirà l’objectiu d’atraure més clients per que deixa mal cos, i l’olor aspre de la naftalina de tots els animals dissecats flotant pel menjador. I com a mostra, els comentaris de mal fario que hi havia al mateix compte de youtube del banc i que han estat curiosament eliminats.

Perquè no un anunci plè de llum i color i animals plens de vida? Canviar et pot portar precisament a això. No ho entenc. L’han cagada.

factor energia: un garbuix d'anunci, a ritme de cabaret

Fa molt de temps que li tenia l'ull posat a sobre en aquest anunci, mes que res per que he anat veient la seva evolució i com s'anava embolicant.

factorenergia és una empresa catalana del sector energètic que es presenta com "l'elèctrica només per a empreses". El seu anunci té un to desenfadat i lleuger, en bona part degut a la música que l'acompanya i també a l'astronauta amb cartell ¿? que travessa la pantalla.

Però l'anunci ha sofert diverses modificacions al llarg del temps, especialment després de la Diada de l'11 de Setembre de 2012, en que van afegir-se el característic refilet de la tenora i un estrident xiscle que diu, o sembla dir "no calleu!". Una lloable mostra de compromís amb la nació però que al meu entendre enterboleix l'àudio i el missatge general.

Si a això encara hi afegim una referència a persones i l'explicació de les tarifes aplicables, obtindrem el que es veu actualment: un garbuix d'anunci que ratlla el frikisme, que ja no saps si es dirigeix a persones o a empreses, i tot, ben barrejat a ritme de tenora i cabaret.

Marató contra la pobresa: targeta per a tv3 i el seu “fora de joc”

No tinc res en contra de les Maratons. Bé, si. Trobo que és una manera de que molts paguin els desgavells del sistema sense resoldre les causes reals. 

Però si ens centrem en la Marató en qüestió, promoguda per TV3, el que em molesta és que sembla que l’hagi produït el departament d’esports – aquests que parlen tot el dia del Barça - doncs parlar de pobresa com un “fora de joc” és un eufemisme més que desafortunat.

No m’imagino un pare de família, sense feina des de fa mesos, o potser ja anys, explicant-li al seu fill que “juga a no tenir feina”. O una mare que no sap què posar a l’olla, per què no té res, dient que juga a “avui no mengem”. “La vida és bella” és una gran pel•lícula, però quan parlem de realitats no es poden banalitzar d’aquesta manera.

Això és el que ha fet TV3. Banalitzar la pobresa. Un “We are the World” a la catalana. Cantem i lloem la nostra pobresa i així potser arribem fins demà, amb gana, però esperançats. Un televisiu producte/pastanaga per seguir endavant sense canviar res.

Targeta per a TV3. El color la tries tu.

No penjo l’anunci original per que a sobre té publicitat. Penjo, aquest si, el de #sobrencadires. Diuen totes les veritats que els altres no poden. Pobrets.

L’aRôme de Marcilla: una llàstima

Agafa un publicitari sense imaginació i un expert en efectes especials i tindràs el darrer anunci de Marcilla per a capsules. Un excés de focs artificials que mal aprofita una cara bonica i fins i tot un rèquiem de Mozart.

Un anunci que pretén transmetre l’explosió dels sentits en un viatge interior, però que es queda en un passeig onanista per un univers solitari ple de llumetes.

Contrasta sobretot, al comparar-lo amb l’anunci de Bonka, “Coffe time”, on destaquen el treball d’animació i els girs de càmera, en un univers quotidià – aquest si – teixit al voltant d’una relació de parella i amb la companyia d’un gat. 

El pòsit que deixen un i altre no tenen res a veure.

I seguint amb Marcilla, a sobre, Nespresso els ha denunciat per violació de patent.. Una demostració de que en qüestió de marques i propietat, la llei vigent segueix sent la de la selva, i en temes d’imatge i publicitat, massa sovint, la del mínim esforç, o potser.. la del pressupost.

P.D. : El Rèquiem de Mozart correspon a "Lacrimosa Dies Illa".