El Banc Sabadell i el seu canvi inquietant

Sembla que aquest Banc tant nostrat ha abandonat l’anterior línea de publicitat basada en els valors per passar a atacar la jugular de les emocions, amb un nou anunci que es podria qualificar, com a mínim, de inquietant.

L’anunci manté la sobrietat del blanc i negre, però aquesta vegada ens parla de processos d’adaptació, migracions i la supervivència de les espècies, fent incís en la importància del canvi. L’accent és “lleugerrament extrangerr” ( ja se sap que els experts sempre són de fora, potser del país de la Merrkel ).

Les imatges que l’acompanyen no tenen pèrdua. Animals en ambients gelats, àrids i desèrtics tots ells quiets, immòbils, amb ferides.. en definitiva, morts. El missatge és clar, però s’ha de descodificar, i diu el següent: Si no canvies, moriràs. Uf!

No tinc res a dir sobre l’aspecte tècnic. Tampoc no es pot dir que no tingui impacte, perquè el té. Però m’atreviria a dir que l’anunci no rendirà l’objectiu d’atraure més clients per que deixa mal cos, i l’olor aspre de la naftalina de tots els animals dissecats flotant pel menjador. I com a mostra, els comentaris de mal fario que hi havia al mateix compte de youtube del banc i que han estat curiosament eliminats.

Perquè no un anunci plè de llum i color i animals plens de vida? Canviar et pot portar precisament a això. No ho entenc. L’han cagada.

factor energia: un garbuix d'anunci, a ritme de cabaret

Fa molt de temps que li tenia l'ull posat a sobre en aquest anunci, mes que res per que he anat veient la seva evolució i com s'anava embolicant.

factorenergia és una empresa catalana del sector energètic que es presenta com "l'elèctrica només per a empreses". El seu anunci té un to desenfadat i lleuger, en bona part degut a la música que l'acompanya i també a l'astronauta amb cartell ¿? que travessa la pantalla.

Però l'anunci ha sofert diverses modificacions al llarg del temps, especialment després de la Diada de l'11 de Setembre de 2012, en que van afegir-se el característic refilet de la tenora i un estrident xiscle que diu, o sembla dir "no calleu!". Una lloable mostra de compromís amb la nació però que al meu entendre enterboleix l'àudio i el missatge general.

Si a això encara hi afegim una referència a persones i l'explicació de les tarifes aplicables, obtindrem el que es veu actualment: un garbuix d'anunci que ratlla el frikisme, que ja no saps si es dirigeix a persones o a empreses, i tot, ben barrejat a ritme de tenora i cabaret.