dissabte, 20 de febrer del 2016

Finish al Finish

A aquest si que l’hi tenia posat l’ull des de fa temps. I és que porten anys i panys matxacant a l’audiència amb el seu horrorós “experto del lavavajillas” i amb fins a 3 insercions en un mateix bloc publicitari i diverses variants, que si l’enginyer, el fabricant de vaixelles, l’amo del restaurant... i tots ells amb aquest senyor del bigoti que sempre s’esgarrifa amb la mala olor de tots els potets plens de merda que ens volen fer creure que circula per les canonades dels nostres rentavaixelles.

N’hi ha un altre encara pitjor. El de la dona que s’enfada amb l’aparell perquè no asseca prou les copes i, quan li expliquen que ha de fer servir la marca de marres, acaba abraçant la màquina i demanant-li perdó, commoguda. És guapa la noia, però fa un paper de tonta de remate.

O aquell altre, en versió masculina, de l’home que treu la seva gerra de cervesa neta i radiant de l’aparell amb cara d’embobat. Home = cervesa. Es pot ser més bàsic?

Per no mencionar el del drac que ataca les vaixelles. Aquest ja frega l’infantilisme. No ho sabíeu que hi ha un drac que es dedica a empolsinar els vostres gots amb el seu alè? Doncs ara ja ho sabeu, aneu amb compte. La primera vegada que el vaig veure, ilús de mi, em pensava que era un anunci de Bacardi.

Fa uns mesos va haver-hi un canvi d’estratègia amb una nova línea d’anuncis absolutament diferents i imaginatius: plats flotants, imatges acolorides de tons vius, angles canviants i sorprenents i sobretot, sense merda.. Vaig pensar que potser hauríen abandonat l’enfoc anterior.. però em vaig equivocar. Van durar quatre dies i van tornar a l’experto i a sobre, més recentment han creat la figura de la... sic, EXPERTA! Horror de los horrores!! Això si que és imaginació! A Benquiser duen tenir un geni de la publicitat. No falla el format, falla el presentador.

Així que mentre no li donin el finish al geni, ens tocarà seguir tragant imatges de potets i canonades plens de merda greixosa. Jo per si de cas sempre mutejo els anuncis, al menys no sento les bajanades que diuen.
 
Adjunto dos exemples dels anuncis. L’horrorós i el guay, que ja no fan.

Voltadol Forte: Treu el dolor i també el sentit del ridícul


Per norma general es diu que els anuncis amb animals criden més l’atenció i són més efectius, i segurament deu ser veritat. Malauradament, en aquest cas hi he trobat massa elements desafortunats com per no dedicar-li una entrada, i és que per començar han agafat un gat tan lleig com la mateixa senyora. Una senyora que se suposa que té dolor articular, però que té tanta energia com per penjar la pilota dels seus nets ( que la gràcia que els hi deu fer ), ballar desenfrenadament i aguantar el tub de crema de la manera més rara que he vist mai ( per no tapar la marca ) i tot amb un somriure, que la fa semblar una ximple.

De tots els elements anteriors, el que m’ha cridat més l’atenció és l’escena del ball. Els creadors de l’anunci, per fer-la destacar més a la imatge, l’han situat al mig de la pista i han desplaçat la resta de ballarins a una certa distància. L’efecte però crea distància emocional i la desmesurada energia i alegria que ella mostra dóna la sensació que no és compartida. És com el típic passat de voltes d’una festa que tothom esquiva.

El resultat final és que cada vegada que veig l’anunci tinc la sensació ( i pels comentaris que he trobat, no sóc l'únic ) que la dona fa el ridícul, i això no sé si és ben bé el que la marca Voltadol esperava. O potser és que la crema també té efectes a nivell neuronal, i provoca subidons, qui sap...