Altre cop, aquesta crítica no és tant a un sol anunci, sinó a una
llarga trajectòria dins el panorama publicitari, doncs tot i que més recentment
exploten altres vies, i personatges pseudo-carismàtics com la Carmen Machi, un
dels arguments que amb més insistència ha estat utilitzant aquesta empresa és
el miserable argument de la POR.
L’anunci en qüestió comença amb una noia que surt ben abrigada al
carrer. La imatge és en tons blaus ( el color del fred ) mentre que a dalt a l’esquerra
sense informa que és laborable (dijous) i que fa fred (-1). La noia fa un gest
d’afectació mentre la veu en off deixa anar la primera descàrrega:
“En invierno, abrigarse puede no ser suficiente, porque, ¿cómo te proteges
de los agentes que hay en el ambiente?” Muchos entran por la boca y llegan al
intestino..”
Una frase que podria pertànyer perfectament a pel·lícules com
Estallido, Ébola o la Amenaza de Andrómeda, però que Danone utilitza abastament
en aquest i d’altres anuncis ( el colesterol no avisa ) per a magnificar perills
i riscos de salut.
D’aquí seguim a una recreació animada de gèrmens punxeguts provocant
forats a l’intestí (el teu, clar), mentre
la veu en off ens explica com Actimel
ajuda les defenses i veiem els L.Casey Inmunitas tapant els forats. Tot una
lliçó de biologia gràfica amb l'avís, això si, de "imágen simplificada de
la realidad" que més aviat és una reinvenció de la mateixa a més glòria
del producte.
Evidentment que la solució que ofereix l’anunci es produeix quan la
noia pren a dins de casa el producte en qüestió i apareix miraculosament al seu
voltant un camp de força. Llavors ja surt al carrer somrient i contenta. “Unico”. ”Demostrado”. “Ayuda a las
defensas”. Remata la veu en off. Colorín, colorado.
Val a dir que Danone va utilitzar durant molt de temps el recolzament
de suposats estudis científics que avalaven la bondat dels seus productes ( la
ciència és encara un valor apreciat per als consumidors ), però la realitat és
que Danone va haver de fer front a nombroses demandes per què no ho va
aconseguir provar i en conseqüència va haver de retirar aquest tipus de
missatge. D’aquí vé que la nova sèrie d’anuncis amb la Carmen Machi es recolza més
en sensacions ( sentir-se hinchada ).
La imatgeria és com deia, també recorrent, i Danone sovint utilitza cossos
abrigats amb aureoles o camps de força de colors tènues que embolcallen els
personatges i reforcen l’aspecte de vulnerabilitat. Tot i que el més indigne és quan Danone recorre a nens per a interpretar els anuncis,
doncs si utilitzar la por amb persones adultes ja és prou miserable,
utilitzar-la per al·ludir als fills és ser miserable al quadrat.
Tot això fa que Danone, sota aquesta capa de marca saludable, sigui en
el fons una de les empreses d’alimentació que més queixes ha rebut, tant a
l’estat espanyol com a fora. Per als que vulguin llegir més recomano una cerca
a la xarxa.
Des d’aquestes ratlles m’agradaria animar a Danone a jubilar a la
Carmen Machi i la seva camarilla de personatges i tornar a aquells anuncis de
fa 20 anys, ( i a l’antic logo també ) que al menys es recolzaven en cossos
bonics, eren estèticament més interessants i ens permetien gaudir de la
publicitat sense remoure’ns anguniosos al sofà.
Jo no menjo masses iogurts, perquè ja de per si sóc un iogurín ;P
ResponEliminatot és publicitat, màrketing, enganyifes encobertes, en el fons.
Ara bé, comparteixo el recuperar l'antic logo, tot i que m'agraden més els nous envasos.