I el primer va per a.. Estrella Damm!

Doncs si, senyors, la tan nostrada empresa cervesera s'ha guanyat a pols la primera entrada en aquest blog, no ja pel darrer, llarg i carrincló anunci "Inimitables", protagonitzat pel Daniel Brühl, la sopa de la seva mama i la bleda de la seva amiga, sinó per una llarga trajectòria en la mateixa línia.

L'ANUNCI

L'anunci en qüestió es pren els primers 30 segons per explicar-nos, en veu i acció d'una joveneta parisina, com es fa una escudella pas per pas. La noia potser pensava guanyar-se l'estómac de l’amic Daniel i tota servicial li posa un plat a taula, però ell li surt llepafils i li diu que no és com la de la seva mare tot i que és una gran "imitació" i a continuació es dedica a enumerar varies de les causes probables: que si les verdures no son de la Boqueria, la carn d'un tal "Ca'l Rovira" o fins i tot que ella és.. inexperta! Mentrestant, no t'ho perdis, el tio deixa la sopa quasi sense tastar, se'n va a la nevera i obre una cervesa ( la sopa deu estar realment horrible i prefereix emborratxar-se? ), seu a un altre taula i de cop troba la inspiració divina per explicar-li a la noia un clar i feliç exemple de per què la sopa de la seva mare és inimitable: El Barça.

Estem ja al minut 1:00 de l'anunci i en Daniel s'oblida de l'amiga i es transporta al mig del Camp Nou, enumerant els Xavi, Iniesta, Puyol i companyia, l'amistat entre ells, i la feina realitzada a "La Masia" i emocionat, es pregunta si es poden imitar "els valors", la "filosofia de joc" i una afició que "no en té prou amb guanyar" i remata preguntant-se si es possible imitar el sentiment de pertinència a una cosa més gran que un club de futbol. Ai! Com ens agrada mirar-nos el nostre propi melic..

Però espera que encara no s'ha acabat. En Daniel, llavors, retorna del seu viatge psicotròpic i conclou que les petites coses que ens rodegen ( se serveix més cervesa ) son les que “ens fan" ( ara resulta que parla de nosaltres ) "inimitables". Tot un discurs. Arribats en aquest punt hom es pregunta perquè la noia no li ha estampat el plat de sopa a la cara, però atenció que vé el cop de gràcia: ens trobem al minut 1:50 segons ja de l'anunci, i de cop, com per art de màgia, tornem a ser al mateix moment en que Daniel tasta la sopa, ¿? I ara, què passarà?

Efectivament, el guionista s’ha reservat un as a la màniga, i aquest cop si, l'heroi tasta la sopa i exclama sorprès "mon amour, t'ha quedat exactament igual!", un fet cabdal que deixa l’anterior fil en un futurible que no va ser i que ens fa empassar tot el discurs inflamat com una píndola que no recordem haver pres però que ja tenim dins. Senzillament maquiavèl·lic i genial. Afegir que la noia, al veure reconegut el seu esforç a la cuina, es queda tant contenta que fins i tot li fa un petó a la galta al Daniel. Colorín, colorado. Imatges de Paris i la Torre Eiffel i fonem a negre. 2 minuts de rellotge.

CRÍTICA

Realment, costa trobar exemples més clars de com manegar els sentiments d'identitat de l'espectador: les referències constants a l'arrel catalana, a l'entranyable sopa de la mare, a un club que és més que un club, a l'amistat, la victòria i la grandesa de les persones. Llastimós també és el retrat que se’ns presenta de la noia, que segueix sent tant abnegada, servicial i complaent com el de dècades passades. Aquests són exactament els valors / diana als que apunta l'anunci. Tot plegat, un munt de clichés i una aposta segura.

Estrella Damm, ja fa anys que explota l'esquema del personatge mediàtic, identitat catalana i futbol ( a Catalunya gairebé exclusivament amb el Barça, tot i que a d'altres llocs canvien l'equip, com per exemple a València ). Un esquema que ja ha produït en el passat una renglera d'anuncis germans tallats amb el mateix patró, com el dels Messi i el contracte tovalló ( una altre oda a la versatilitat dels catalans ) el dedicat a Thierry Henry, el de "la feina ben feta" protagonitzat per Irene Montalà, o el de l’ Àlex Brendemühl o també Quim Gutierrez, per no parlar de la saga d'anuncis de l'estiu iniciat amb el de Formentera.

Per acabar, comentar que en l’aspecte tècnic, els anuncis son senzillament impecables. Fotografia molt cuidada, amb plans i moviments de càmera bonics i ben treballats. De fet son anuncis bons, molt bons, segurament per què qui els fa sap (o pensa) que a tota persona, col·lectiu o poble li agrada escoltar que és especial, únic, diferent i al capdavall, inimitable.